De les situacions difícils també n'aprenc

Avui quan he arribat al centre de pràctiques m’han dit que la X ja no vindrà més. Ha estat un cop molt fort per a tots a l’escola. Personalment a mi no m’havia passat mai, trobar-me en la situació d’afrontar un dol per una nena. Aquest fet només em fa pensar que treballar en una escola on els nens tenen malalties amb una esperança de vida tant variable i curta... Ha de ser molt difícil, jo no se si ho podria fer. Per mi ha estat un notícia molt inesperada i que m’ha deixat molt tocada, molt impactada, indignada per les injustícies que té la vida, preocupada per com deu estar la seva família i admirada per la capacitat que tenen les mestres de gestionar aquest tipus de situacions, procurant sempre que aquestes situacions no afectin  als altres nens i que la vida a l’escola pugui seguir amb normalitat.

A l’escola s’haurà de fer un procés de dol, però sobretot a la nostra classe. Les mestres volen preparar un moral per poder reflexa - totes les persones que ho vulguin- el que senten o els seus records de la X.  A la classe hi deixarem un racó per recordar-la sempre, de moment ens costa molt treure les fotografies de les activitats que hem fet o els seus espais a l’aula, no se quan ho farem, no se si ho farem.  Amb aquesta entrada vull guardar-li sempre un raco al meu aprenentatge i intentar aprendre també d'aquestes situacions difícils. Jo sóc del parer que de tot se'n pot aprendre. També vull guardar-li un reconet a la X, ha estat una nens, una personeta que ha creAt un impacte sobre mi i que m'ha ensenyat moltes coses. GRÀCIES!