Conclusions finals

Després del primer període de pràctiques, vull fer unes conclusions finals de les meves vivències i aprenentatges. Per fer una valoració completa s'ha de reflexionar tant de les bones sensacions, com de la males sensacions, com de ser crític amb un mateix i amb els altres. 

Com heu anat vist al llarg de les meves intervencions del bloc, han estat unes pràctiques en un centre d'educació espacial. Un centre molt petit i familiar on les famílies i els mestres tenen una relació molt estreta i de confiança, ja que junts han viscut molt moment molt durs, com també bones notícies. He pogut aprendre moltes coses que no totes van lligades amb el que fa un psicopedagog, sinó que he pogut aprendre de tots els professionals que hi ha a l'escola cada dia, que són molts i amb funcions diferents.  M'agradaria poder plasmar en una entrada tot el que m'han ensenyat, però segur que em deixaré coses, ja que hi ha reflexions o sensacions que sorgeixen quan tornes a viure situacions semblants. 

Pel que fa a la feina del psicopedagog, jo he pogut observar, que en la meva escola és una funció molt repartida entre els diferents professionals que formen l'equip psicopedagogic de l'escola. Entre tots fan reunions per prendre decisions respecte a cada alumne del centre i sempre amb la supervisió de la direcció de l'escola. Això és possible per les dimensions de 'escola i el coneixement de tots els professors de tots els alumnes. En la meva observació, el psicopedagog també duia a terme funcions de tutor d'aula i funcions de Subdirecció del centre. El fet que l'equip psicopedagògic sigui a les aules amb els alumnes i amb continu contacte amb les famílies, fa que les programacions i conclusions que s'arriben des de l'equip psicopedagogic siguin conclusions realistes i no fruit d'observacions puntuals. Aquest contacte diari facilita que les programacions del objectius individuals dels alumnes siguin molt realistes i funcionals.

Per altra banda, i com a punt més negatiu, que els mestres faci tant temps que són a l'escola i amb alumnes amb unes capacitats tant reduïdes i que sempre són els mateixos, a vegades és difícil no limitar els objectius individuals tenint en compte les pròpies experiències. És a dir, que conèixer tant els alumnes també influencia en que tenen certes etiquetes o límits que es difícil proposar-se de superar quan coneixes des de fa tant temps a una família.  

Pel que fa a les meves sensacions, han sigut variades i han anat canviant al llarg del període. Els primers dies em sentia molt insegura -per la meva poca experiència amb aquest tipus d'alumnes- i no m'atrevia gaire a fer res per si molestava més que no pas ajudava. Després d'uns dies de molt preguntar i informar-me de tot, i també del recolzament i de la integració que m'han fet sentir les tutores d'aula, ja em vaig sentir com a casa i vaig començar a fer propostes i a intervenir amb els alumnes. La meva tutora, l'Anna, m'ha ensenyat moltes coses i sempre ha sigut molt sincera donant resposta a totes les meves preguntes. El seu optimisme i ganes de passar-ho bé és bàsic per afrontar les situacions difícils que afronten cada dia, i el millor de tot és que aconsegueix contagiar-ho a tothom que vol.  

Així doncs, s'ha de ser positiu, optimista, vital, social, receptiu, creatiu, pacient, afable... són molts els adjectius positius que defineixen a una persona que dedica la seva vida a millorar l'autonomia de nens amb unes dificultats tant grans, i de les seves famílies. A l'escola hi ha un equip entregat amb la seva feina i que tenen un objectiu molt clar que és millorar la vida dels alumnes que tenen. 

Per acabar amb la meva reflexió, a mi m'agradaria poder ser un psicopedagoga que pugui aportar el seu gra de sorra en millorar la vida dels altres, a fer créixer a les persones, a millorar les condicions d'aprenentatge o el funcionament d'una escola; però mai sense oblidar el que senten les persones. La base del bon funcionament és un bon funcionament emocional intern que és el que es transmet a les persones que t'envolten. Tota intervenció ha de tenir en compte la psicologia. Ha de tenir en compte l'objectiu de la teva proposta però sempre prioritzant el com se sent aquella persona a la que vols arribar. 

*Viu el teu soni i comparteix la teva passió*