El dol de la família

El dol és un procés necessari d'acceptació d'una situació que no desitgem. Pot ser tant la pèrdua d'una persona estimada com també pot ser la pèrdua d'una facultat o l'acabament d'una relació amb algú a qui estimes, una malaltia... Hi ha moltes situacions al llarg de la nostra vida que ens obligues a passar un dol que cada persona afronta de la seva manera i amb el temps que necessita.

A la meva escola, hi ha moltes famílies que estan passant un dol per la discapacitat que han diagnosticat al seu fill. Moltes vegades, els primers diagnòstics són difícils d'acceptar, i molts pares i mares recorren a diferents metges per tal de tenir diferents opinions. Quan la resposta sempre és la mateixa arriba el moment de començar a fer el procés d'acceptació.

En aquest moment d'acceptació és molt important el paper de l'escola i de tot l'equip psicopedagògic, ja que seran el pilar on tots els dubtes que tinguin els pares recorreran a trobar respostes i explicacions. El problema a vegades és quan la família no escola als mestres de l'escola, en aquest punt és quan sorgeixen els conflictes i els mals entesos.

Per evitar aquest conflictes, em sembla molt adequat fer un pla d'intervenció relacionat amb la informació concreta de certs comportament que tenen els alumnes (provocats per la seva malaltia). El pla que proposo té l'objectiu de fer sessions informatives als pares respecte actuacions bàsiques que es fan a l'escola, per tal que entenguin la raó de les decisions que es prenen respecte els aprenentatges o pautes per l'aprenentatge dels seus fills.

Parlant amb les mestres, m'han dit que una de les coses que seria necessari parlar, és sobre les iniciatives que prenen a l'escola per contenir els moviments estereotipats. A vegades el concepte de frenar els moviments, les famílies ho veuen com la privació de la llibertat del seu fill, quan el que priva al seu fill d'interaccionar amb el món, són els moviments estereotipats. No li permeten fer una altra cosa que el que li fa el cos de manera involuntària. Per altra banda les mestres m'han dit que les famílies d'aquest tipus d'alumnes, són famílies que estan molt agotades i que no tenen temps per res, així que fer una proposta de projecte seria molt difícil per la poca disponibilitat de les famílies.

En conclusió, es podria fer un butlletí per escrit, amb l'objectiu d'informar a les famílies dels diferents dubtes generalitzats entre els pares de l'escola. Per exemple, "que són els moviments estereotipats?" podria ser un dels títols d'un butlletí informatiu.